En diverses situacions, l’odontòleg, a més de realitzar una exhaustiva avaluació clínica, requerirà informació addicional que només la radiologia pot proporcionar. Identificar l’extensió d’una càries, avaluar la condició òssia i verificar l’estat de l’articulació temporomandibular són exemples de la utilitat d’aquestes tècniques radiogràfiques.
La radiologia s’empra com un complement a l’avaluació clínica per diverses raons. En casos de càries interdentàries, l’exploració física sovint no és suficient per a detectar lesions, especialment en les seves etapes inicials. També facilita la determinació de la profunditat de la càries i la seva possible connexió amb la polpa dental. En malalties periodontals, la radiologia resulta útil per a avaluar la pèrdua òssia al voltant de la dent i prendre decisions de tractament adequades. Permet identificar quistos ossis en els maxil·lars, determinar la posició de dents no erupcionades, entre altres. En casos de patologies de l’articulació temporomandibular, la radiografia es torna indispensable per a avaluar l’estat i la posició dels còndils mandibulars.
Aquestes són només algunes indicacions comunes, ja que la llista és extensa, abastant des de verificar la col·locació d’un implant fins a seguir l’erupció de dents permanents en nens.
Existeixen diverses modalitats d’exploració radiològica dental. En l’actualitat, els odontòlegs compten amb diverses tècniques que els permeten examinar individualment algunes dents, totes dues arcades completes o realitzar un escàner oral, segons el diagnòstic desitjat. L’exploració radiològica és un procediment ràpid, i és essencial destacar que l’exposició als raigs X es manté en nivells mínims, generalment no superant els 2-3 milirem. A més, es realitza amb la deguda protecció mitjançant davantal de plom. La freqüència d’aquestes radiografies varia segons el risc de càries del pacient, des de semestral fins a cada 2-3 anys en adults sans.
Cal destacar que qualsevol dona embarassada que estigui per sotmetre’s a una exploració radiològica ha d’informar l’odontòleg, qui avaluarà si és adequat realitzar el procediment.