La càries dental és la patologia dental més freqüent en els nens. Al voltant d’un terç dels nens espanyols presenta aquest problema. A més de la càries, els traumatismes dentals i les maloclusions són els altres grans problemes que afecten aquest grup poblacional. S’estima que entre un 15-20% dels menors presenta algun tipus de traumatisme dental a causa de caigudes o a la pràctica de determinats esports. Quant a les maloclusions, encara que sovint es tracten en dentició definitiva (a partir dels 12 anys aproximadament), moltes tenen el seu origen en edats primerenques i un de cada quatre nens presenta una alteració que requereix tractament.
L’ortodòncia infantil compleix diverses funcions. D’una banda, mitjançant tècniques de diagnòstic precoç permet corregir determinats mals hàbits (succió del polze, interposició de la llengua, etcètera) que, tractats a temps, prevenen l’aparició d’una maloclusió més severa. També compleix amb una funció correctora quan falta espai en la boca i les dents s’apinyen, o quan no existeix una bona oclusió entre el maxil·lar superior i la mandíbula. S’ha d’entendre que l’ortodòncia no té com a funció principal millorar l’estètica (encara que el resultat final sigui aquest), sinó corregir problemes funcionals que afecten la qualitat de vida del menor, a la seva funció masticatòria i fins i tot foniàtrica.
Els nens han de realitzar, almenys, dos raspallats diaris usant pasta dentifrícia fluorada, un d’ells abans de ficar-se al llit. Avui se sap que algunes pastes dentals infantils, en tenir molt poc fluor, no són eficaços per a prevenir la càries. Per això, es recomana no guiar-se per l’edat que indica la pasta dental sinó per la quantitat de fluor que conté (a partir de 1.000 ppm de fluor són efectives). Quant als col·lutoris, solament estan indicats en alguns casos els de fluor. Aquestes esbandides han de ser prescrits sempre per un dentista, qui determinarà, en funció del risc de càries i l’edat del menor, la pauta a seguir. La dieta del nen ha de ser equilibrada i sana, evitant els productes com a brioixeria industrial, refrescos, sucs envasats o aliments precuinats, entre altres.
La primera visita al dentista s’ha de realitzar en complir l’any de vida per a vigilar que l’erupció dentària s’està produint correctament i que el nen no presenta patologies bucodentals. La dentició temporal té molta importància per a la salut general del nen i per al correcte desenvolupament de la seva futura dentició permanent. La pèrdua prematura de les dents de llet pot ocasionar maloclusions que requeriran tractament amb un alt cost. La freqüència de les visites al dentista depèn del risc de càries del menor. Com més gran sigui el risc, més sovint haurà de ser visitat per a revisar que tot està bé i aplicar mesures preventives.
Català 
Español